Accés al Punt de Sortida

Des d'Horta de Sant Joan seguirem les indicacions de l'itinerari 31 fins arribar a la tanca de control. Uns 50 metres passada aquesta tanca surt  a l'esquerra la pista de terra que puja cap al coll de Membrado i continua cap al Mas de les Eres. Dol estar en bones condicions per al trànsit, però després de pluges pot esdevenir intransitable.

FITXA TÈCNICA

Desnivell: Des del començament de la pista, 450 metres. Des del             començament del sender, 200 metres.

Temps: Des del començament de la pista, 3 hores. Des del començament del sender, 1 hora i 30 minuts.

Dificultat: Una mica difícil

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Suposant que la pista que puja al Coll de Membrano es trobi en condicions pel trànsit de vehicles, podem remuntar-la i deixar el cotxe al lloc on comença el sender; abans, però, haureu deixat dos desviaments a l'esquerra que continuen baixant cap al Barranc d'en Piqué.

Si la pista ha estat rentada per les pluges serà millor deixar el cotxe al començament d'aquesta i remuntar-la a peu.

El lloc on comença el sender està indicat a la vora de la pista per una gran pintada sobre una roca que indica "a la Roca d'en Benet". El sender està marcat amb senyals vermells i és molt fàcil de seguir. Remuntant-lo veurem a la dreta un dels molts refugis de pastors que es troben pel Port aprofitant una bauma i construint una paret de pedra al davant. 

Continuem remuntant i en poca estona arribarem al peu d'una canal; a l'esquerra tenim una magnífica visió de la Llastra amb una profunda xemeneia que la remonta. La pujada per la canal és el tram més delicat e implica vàries grimpades de poca dificultat.

Superada la canal donem a una ampla collada, de la qual es pot divisar una bonica panoràmica; destaca especialment la Punta Escofet, més coneguda com el Cap de Gos, per la forma que té vista des del pla.

Continuem pujant i des de la collada ens dirigim cap a l'esquerra fent un flanqueig fins a remuntar-nos a una curta depressió que ens portarà al cim sense dificultat; aquí trobarem la bústia amb el llibre de registre on podeu deixar constància de la vostra ascensió.

Fet això prendrem una bona estona per descansar i gaudir de la panoràmica que tenim sota els nostres peus. Estem situats sobre una talaia privilegiada gairebé on acaba la muntanya i comença el pla. Davant nostre les Gronses s'allargassen i formen una curiosa canal en forma d'embut; cap a la dreta s'alça majestuosa la Muntanya de Santa Bàrbara, al seu costat Horta de Sant Joan i més enllà altres pobles que s'estenen cap a l'Aragó. Aneu amb compte de no aproximar-vos massa cap al costat del cingle perquè la forma arrodonida del cim fa que sigui fàcil precipitar-se cap al buit.

La baixada la farem pel mateix lloc amb l'opció de prolongar l'excursió a la base de la Punta Escofet; el corriol que hi porta surt de la collada i és prou evident. A la canal que comença al peu de la Punta Escofet hi ha una petita font que no raja sempre.

Novament a la collada baixarem per la canal amb precaució, després ja pel sender sense cap problema fins arribar a la pista.

ÈPOCA RECOMANADA

Qualsevol època de l'any és bona. Això sí eviteu pujar els dies plujosos,i els dies de fort vent procedent del nord.

MATERIAL

Calçat adequat i prismàtics.

SUGGERIMENTS

Si esteu interessats en practicar l'escalada trobareu les ressenyes de les vies al bar Grau d'Horta de Sant Joan.

ALTRES ALTERNATIVES

Aquesta excursió també es pot iniciar des del Coll de Membrado per un sender molt encinglerat que recorre la carena i coincideix amb la pujada abans de començar la canal, on hi ha una fita de pedres.

Un cop feta l'ascensió val la pena recórrer tota la base de les Roques per la pista que baixa cap al Barranc d'en Piqué. Al començament després de la profunda xemeneia veurem la Llastra, per on puja una de les vies més recomanables. Més endavant passem per sota del Puro, magnífica agulla que es separa de la paret; més enllà, separada per un ample coll, la Punta Escofet, més coneguda pel Cap de Gos, finalitza amb una roca més baixa i punxeguda, el Faralló.